Aquest document tracta d’analitzar alguns dels problemes i reptes educatius en relació al nou context en el qual ens trobem avui en dia. Per això, fa una divisió en: discursos en quant a la societat informacional; llums i ombres dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i comunicació; Problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològica; Reptes de l’educació davant noves tecnologies digitals.
Discursos sobre la societat informacional: Ens informa que el nostre entorn ha canviat molt al llarg dels 20 anys, apareixent ordinadors, expandint-se els serveis de consum terciari... portant-nos a la “Tercera Revolució Industrial".
Hem de tenir en compte que aquests invents tecnològics no s’haurien generalitzat si no s’haguessin donat les condicions socials. L’ús de les noves tecnologies de la comunicació i informació s’ha generalitzat en qualsevol sector y acció.
Avui en dia ens trobem en un període recolzat en la globalització, fent que es superin els límits espaials de les fronteres, però, aquest procés ja va ser iniciat anteriorment a les noves tecnologies. Per tant, podem concloure que aquestes no han set la causa de la globalització sinó que han ajudat a accelerar el procés.
J. Echevarria (1999) identifica diverses perspectives envers els tipus de societats de la informació i comunicació i el paper que juguen les noves tecnologies:
- Discurs mercantilista. La societat és com un soc comercial en el que es participa mitjançant les xarxes de comunicació digital. Suposa un benestar material i més felicitat.
- Discurs crític-polític. Les tecnologies digitals han d’estar al servei del desenvolupament social i humà i no controlats pels interessos de les grans corporacions industrials.
- Discurs tecnocentrista. Les tecnologies digitals i Internet, son l’eix d’un procés de revolució tecnològica i la civilització humana. Són l’eix del canvi social i cultural.
- Discurs apocaliptic. Representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de societat.
Llums i ombres dels efectes socials i culturals. Pel que fa a les llums, dir que permeten una millor comunicació de les persones, rompent les barreres espai-temporals; permeten l’accés a informació; milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis; possibiliten noves formes d’activitat productiva; Augmenta el coneixement i contacte cultural de diferents cultures i grups socials del planeta; en definitiva, propicien noves formes de participació social més enllà dels límits territorials.
Quant a les ombres, dir que són una amenaça ja que es és una destrossa mediambiental del planeta, creixen els automòbils, patim riscos per les modificacions genètiques d’aliments...; Podem perdre les senyes d’identitat culturals i col·lectius socials...; som dependents de la tecnologia; S’imposa una hegemonia cultural sobre la resta de cultures del planeta; L’accés a les noves tecnologies ho tenen aquells que tenen possibilitats materials i habilitats; Porta a la pèrdua de privacitat i al control sobre els individus i grups socials.
Problemes educatius. El document ens diu que aquest procés de difusió de les innovacions tecnològiques ens porta a una readaptació. Aquest procés, es du a terme en un espai temporal molt curt i molt accelerat. Per això, hem de fer un esforç formatiu per adquirir les competències derivades a l’ús de les tecnològics digitals per a no caure en l’analfabetisme. Certament és, que la joventut està avesada però la població adulta es queda al marge.
El que ens passa és que rebem molta informació però no la sabem transformar en coneixement. Per tant, el repte educatiu serà saber distingir lo important de lo superflu, contrastar i situar la informació, realitzar judicis ètics, reconèixer els codis... Però, la xarxa escolar no disposa de la tecnologia necessària i segueix desenvolupant un model de transmissió cultural tradicional.
Reptes de l’educació. Hem de fer front a aquestes noves tecnologies digitals i portar un projecte educatiu al servei del desenvolupament humà i democràtic.
- Integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar. Per això, s’han de fer inversions econòmiques i crear xarxes telemàtiques; desenvolupar la formació del professorat; crear webs i materials on-line. Per tant, s’ha de innovar en la tecnologia i les concepcions i pràctiques pedagògiques, és a dir, canviar el model d’ensenyança
- Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyança. Ara, han d’aprendre a aprendre. És a dir, deixar de memoritzar per saber buscar, seleccionar i analitzar la informació. Per tant, s’ha de formar a uns infants conscients i crítics i el mestre ha de ser un mediador del saber, guiar en l’aprenentatge.
- Estendre la formació a través de xarxes d’ordinadors: la teleformació. Avui en dia han incrementat les necessitats formatives per tant es necessita la creació de noves xarxes i accés a l’ensenyança. Mitjançant les noves tecnologies digitals podem donar-li solució. Gràcies a elles podem tenir l’educació a distància, però el repte és que aquests projectes educatius posseeixin la qualitat pedagògica i que no siguin de segon ordre
- Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies. És a dir,q e la formació ocupacional ha d’incorporar i integrar la realitat tecnològica als seus plans i processos formatius: preparant als treballadors en coneixement i us de noves tecnologies, millorant la qualitat dels processos formatius, establint cursos específics, creant xarxes telemàtiques dirigides a la formació de diferents àmbits...
- Desenvolupar accions d’educació no formal: alfabetització tecnològica. S’ha de fomentar l’accés i participació en les noves xarxes de comunicació a aquells grups que es troben al marge de l’evolució tecnològica mitjançant mides com: transformar les biblioteques amb espais d’accés a la cultura audiovisual i informàtica, potenciar projectes i experiències en el us de les noves tecnologies
Quant a les tecnologies de la informació i comunicació és normal que apareguin uns avantatges i uns desavantatges però hi ha que mirar sempre la part positiva sense deixar enrere la negativa. Penso que es de vital importància que hagin trencat les barreres espaials-temporals. Gracies a això ens podem comunicar amb qualsevol persona arreu del món, tant de manera sincrònica com asincrònica. Si ho pensem, a nosaltres, els estudiants de GEDI d’Eivissa i Menorca, sense això no podríem completar la nostra formació ja que hi ha assignatures que les realitzem mitjançant videoconferència amb els mestres de Mallorca de manera sincrònica.. A més a més, hem de tenir en compte que han millorat l’eficàcia i qualitat dels servis: ara podem fer moviments bancaris des de l’ordinador, podem comprar mitjançant Internet...
Però, tot això em porta a una reflexió important: El text parla de que es creen nous treballs ja que es possibiliten noves formes d’activitat productiva, però no parla d’aquells llocs de treball que s’eliminen degut a la substitució dels empleats per màquines i per les xarxes. Un exemple molt fàcil són els facturadors a l’aeroport. Cada vegada més es fa la facturació online i ja tan sols van al mostrador aquells que han d’afegir maletes, reduint molt així el nivell de passatgers que passen per allí. Per tant, ja no fan falta tenir tres hostesses atenent, amb una o dues sobra. Un altre exemple podrien ser els treballadors d’un banc. Com cada vegada es poden fer més accions per Internet, la gent ja no vol esperar cues de molts de minuts per realitzar una simple transferència, per tant, s’elimina el nombre de clients del banc i per tant el nombre de caixers necessaris. Però també hem de pensar que aquests treballadors no poden faltar ja que hi ha un gran nombre de persones que són analfabetes respecte a les noves tecnologies i que necessitaran dels serveis d’aquests.
Pel que fa a l’educació dir que penso que hem de tractar aquest tema i fer-li front adequadament, modificant així la pedagogia tradicional aplicada fins ara, la qual es basava en fer que els alumnes aprenguessin les coses de memòria, sent així útil a curt termini però inservible per al futur. Avui en dia tenim a l’abast de les nostres mans tota la informació que necessitem, a més a més, aquesta informació va avançant i es va modificant amb el temps. Per tant, el que necessitem ara es formar a uns infants que siguin crítics amb la informació que troben, que sàpiguen seleccionar la informació que necessiten, que sàpiguen on cercar-la i com fer-la servir... Tampoc hem de caure en l’error de no fer que aprenguin coses per estar a Internet o perquè una calculadora ho faixi. Perquè hi ha certs coneixements que són imprescindibles que tots tinguem, així com: fer contes matemàtiques, normes d’ortografia, redactar texts...
El problema de canviar la metodologia és bàsicament la manca de recursos econòmics. Penso que s’intenta tirar cap endavant a les escoles amb la introducció de la pissarra electrònica, però no és tan sols això. De totes maneres un altre ítem que influeix molt en aquest canvi de metodologia és la inexperiència del professorat. En la meva opinió penso que haurien de rebre una formació prèvia i mantenir una actitud positiva davant el canvi, i és que hi ha molts professors tancats que només volen impartir classes amb els seus mètodes tradicionals.
Finalment, m’agradaria donar importància al que es diu inicialment al text, i és que tots aquests canvis que s’han produït al llarg dels 20 anys en la nostra societat i que s’han generalitzat han vingut donats perquè la societat ho ha necessitat i ho ha acceptat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario